L'altre dia a classe varem visionar el documental “¿Qué tienes debajo del sombrero?” fet per Lola Barrera i Iñaki Peñafiel.
Durant 36 anys va estar ingressada en una institució psiquiàtrica sense cap mena de reconeixement fins que la seva germana bessona (però sense cap malaltia) va anar a buscar-la i a endur-se-la a viure. Poc després la va fer particip de la associació Creative Growth Art Center (situada a Califòrnia), un centre que promou l'art com una eina de comunicació amb tots els medis necessaris per desenvolupar la creativitat de aquestes persones amb aquest tipus de malalties.
Des de que la Judy va ingressar al centre es va convertir en una persona molt més feliç, més expressiva, mes comunicativa i oberta als demés.
Ella treballava fent escultures amb objectes que trobava o agafava i ajuntava lligant-los amb diferents teixits i fils fent de moltes coses una de sola mostrant-se el que ella volia encara que no sapiguem el que ens volia transmetre.
Les seves obres, que a mida que passava el temps eren mes grans, van tenir un gran protagonisme impactant a tothom, mostrant-se a molts museus d'arreu del mon i venten-se a grans quantitats de diners.
Durant el visionat del documental també varem seguir d'a prop a mes alumnes i vam veure com es relacionaven, comunicaven i s'expressaven d'una manera molt personal però a la vegada natural i sincera entre ells amb gestos, carícies, somriures ...
En resum, aquest documental ens diu amb forma d'exemples personals que l'art també és una eina que ens ajuda a comunicant-se i expressant-se d'una manera pròpia.
Personalment crec que aquest documental ens fa reflexionar sobre els valors que ens poden transmetre les arts plàstiques i penso que com a futurs professors hem d'intentar que els nens, a part d'explorar la seva pròpia creativitat en l'art, han d'experimentar els valors comunicatius, cooperatius i expressius que també s'hi poden treballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada