ARRAN DE SORRA L'ESPILL
de Miquel Martí Pol.
Ultimate Traffic Boost Review
Fa 3 anys
dijous, 29 d’octubre del 2009
dijous, 22 d’octubre del 2009
L'escola mata la creativitat?
Els últims vint minuts de la sessió anterior vam veure un vídeo d'una conferencia feta per Sir Ken Robinson; "L'escola mata a la creativitat"?
Robinson afirma que els nens tenen una capacitat extraordinària d'innovació produïda per la seva creativitat però que nosaltres aturem aquest procés creatiu gràcies a l'escola.
Ell defensa que per crear alguna cosa original segurament caurem en algun error, així mateix creu que el mètode que segueixen les escoles amb la idea de "equivocar-se és el pitjor que et pot passar" és contraproduent per el desenvolupament d'aquesta creativitat.
Crec que la forma d'expressar-se de Robinson és espectacular, dels millors comunicadors que he vist. Robinson te un estil propi proper al públic, amb un humor peculiar, amb un discurs mot organitzat i ple d'explicacions amb forma d'exemples que ens ajuden a entendre tot el que ens vol explicar.
D'altra banda, m'agrada molt la forma d'expressar-se de K. Robinson. Em sembla propera al públic, amb els tocs d'humor adequats, entenedora, el discurs i la informació està organitzada de manera que sabem de quins temes ens parlarà des del principi, aclareix i sustenta amb exemples allò que està expressant i, amb les paraules i les diferents entonacions de la veu que utilitza per transmetre'ns la informació, ens ajuda a comprendre la magnitud i la importància que te aquesta.
Cal posar al senyor K.Robinson a la llista TOP10 de comunicadors! xD
Llengua i llenguatge.
Durant la darrera classe de Comunicació vam veure les diferències entre llengua i llenguatge aplicant una definició sobre cada una d'elles a partir de la lectura del capítol "El lenguaje y las lenguas" de "Linguística" de Jesús Tusón.
La llengua és un sistema de signes que ens determina i ordena la nostra pròpia percepció del món i ens fa possible la formació d'una identitat personal.
El Llenguatge és el medi d'expressió i comunicació més extens dels éssers humans. Ens permet reduir i ordenar les percepcions del nostre entorn, fet que el converteix en un element bàsic en la constitució del nostre pensament i en un suport de la nostra memòria (tant individual com col·lectiva).
Cal dir que sense l'us llengua i el llenguatge no podria existir relació comunicativa amb tot allò que ens envolta!
Descripció
Durant la darrera classe de Comunicació, vam veure de molt aprop el procés descriptiu. A continuació os faig una breu definició, les activitats a l'aula i una breu reflexió personal.
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, sentiments,etc.
Podem fer dos tipus de descripció, una descripció objectiva ( l'autor es mostra imparcial devant l'objecte descrit) o una descripció subjectiva (on l'autor reflecteix el que li seomble l'objecte que descriu).
Durant la classe vam poder veure molts models de descripcions de cançons com "lila" dels Whiskin's , poesia visual a la ma de Joan Brossa, poesia com l'obra de "Gernika" de Palau, Novel·la amb "el carrer estret" de Josep Pla, Assaig amb Salvador Espriu i conte per part de Xesco Boix com "Abiyoyo".
Per finalitzar la classe vem veure un vídeo també descriptiu de Summercat amb la popular cançó "tonigt".
Reflexió:
Aquesta classe m'ha servit per familiaritzar-me una mica mes amb el mon de la descripció, considero que la descripció és un element bàsic indispensable de les nostres vides com a futurs professors ja que hem de ser capaços de descriure qualsevol cosa amb un nivell mínim de coherència i facilitat.
Espero ser capaç d'assolir aquest objectiu de forma satisfactòria i aprendre'n un xic mes les diverses activitats proposades!
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, sentiments,etc.
Podem fer dos tipus de descripció, una descripció objectiva ( l'autor es mostra imparcial devant l'objecte descrit) o una descripció subjectiva (on l'autor reflecteix el que li seomble l'objecte que descriu).
Durant la classe vam poder veure molts models de descripcions de cançons com "lila" dels Whiskin's , poesia visual a la ma de Joan Brossa, poesia com l'obra de "Gernika" de Palau, Novel·la amb "el carrer estret" de Josep Pla, Assaig amb Salvador Espriu i conte per part de Xesco Boix com "Abiyoyo".
Per finalitzar la classe vem veure un vídeo també descriptiu de Summercat amb la popular cançó "tonigt".
Reflexió:
Aquesta classe m'ha servit per familiaritzar-me una mica mes amb el mon de la descripció, considero que la descripció és un element bàsic indispensable de les nostres vides com a futurs professors ja que hem de ser capaços de descriure qualsevol cosa amb un nivell mínim de coherència i facilitat.
Espero ser capaç d'assolir aquest objectiu de forma satisfactòria i aprendre'n un xic mes les diverses activitats proposades!
Vídeo al blog!
L'altre dia a classe vam aprendre com adjuntar un vídeo al bloc d'una altre pàgina, com a prova us penjo un vídeo sobre noves eines de tecnologia portàtil i les seves funcions.
Un bon comunicador
Ja fa unes quantes sessions vam fer un debat comú on discutíem les condicions bàsiques que ha de tenir un bon comunicador, a partir d'aquesta premissa, vam aportar exemples de persones que per nosaltres, fossin bons comunicadors apuntant-ho tot a la pissarra.
Durant el debat van aparèixer noms coneguts de tot tipus, des de Tomàs Molina fins el propi rei.
Jo vaig fer menció a Justo Molinero, un presentador de radio que considero un bon comunicador degut a les seves gracioses rimes, al seu sentit de l'humor, les seves pauses i el seu caràcter personal.
Personalment crec que aquesta activitat ha estat del tot encertada ja que ens ha ensenyat d'una forma molt divertida les qualitats que ha de tenir un bon comunicador.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Qui ets tu?
Qui ets tu ?
Descripció sobre la Sandra Cabo.
La Sandra és una noia de vint anys, ni molt alta ni molt baixa, més aviat prima, amb els cabells rossos i recollits per una goma ( a les 6 del mati quan es perd el tren per venir a la universitat no hi ha temps per pentinar-se) que combinen molt be amb la forma arrodonida de la cara.
Ella és una noia molt oberta i es mostra tal com es contínuament sense embuts, simpàtica i amble.
Parlant aquests dies amb ella he descobert algunes de les seves aficions personals com el món del cinema, li encanta sortir de festa i li agrada escoltar musica.
Mica en mica ens estem coneixent i pel que estic veient, ser que puc confiar amb ella i que no em deixarà mai penjat.
La qualitat que mes destacaria d'ella és el seu somriure, el somriure que du sempre posat i mai es treu, sigui l'hora que sigui, en qualsevol lloc sempre somriu!.
dijous, 8 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
